El dimarts 24 de març vam fer una visita tècnica al Centre de Control Operatiu d’Aigües de Barcelona situat a Collblanc. En aquest centre es gestiona l’arribada d’aigua potable a 3 milions de persones a l’àrea de Barcelona, en total 650.000 metres cúbics d’aigua al dia amb un total de 1,5 milions de registres diaris del correcte funcionament. En Ramon Creus, Director de Suport Operatiu, ens ha fet una presentació en una tarda passada per aigua. Durant dues hores hem assistit a tot tipus d’explicacions tècniques i hem sotmès a en Ramon a una pluja de preguntes per la qual cosa li volem agrair profundament el seu esforç. En primer lloc ens ha presentat les tres divisions principals de tasques del CCO. A la primera i segona divisió destaquen el control de la flota de tècnics sabent en qualsevol moment on són, què estan reparant, què estan controlant, accés als plànols i detalls tècnics de la xarxa, etc.
Però la més interessant ha estat la tercera divisió, és a dir el control pròpiament dit de la xarxa de distribució, en la qual hem pogut veure la complexitat de la feina que tenen encomanada. Hem parlat d’actuadors, de pressions, de vàlvules, de tecnologies emprades i de l’algorísmica utilitzada per predir el comportament i com els propis models es van ajustant a partir de les darreres dades observades. El control pot arribar a una finor que permet la detecció de petites fuites que es descobreixen per l’observació de patrons en moments de baix consum. Ha estat molt sorprenent quan s’ha plantejat per part d’un membre de la Xarxa si el descans del partit Barça-Madrid del diumenge anterior era detectable amb les mesures que tenien registrades… El sistema és tan àgil que en menys de mig minut ens ha generat la gràfica de consum, observant-se clarament en quin moment va ser l’entremig (pel canvi en el consum). A part d’aquests detalls més anecdòtics que donen idea de l’abast de la tècnica emprada, ens han explicat que dues de les feines més importants que fan és la de minimitzar el preu de l’aigua i el tractament de la pressió en el punt d’arribada de l’aigua. Pel que fa a minimitzar el preu de l’aigua, sempre es fa maximitzant la seva qualitat amb l’ús dels punts de cloració, però jugant en quin moment s’utilitza més energia o menys (usualment elèctrica i en moments quan és més barata, per exemple en bombament). Pel que fa a la pressió és un punt molt delicat ja que la xarxa és sensible a canvis de pressió tant pel servei que se li ha de donar a l’usuari com per evitar trencaments de canonades. La complexitat d’aquesta uniformització de la pressió en una àrea com la de Barcelona (amb punts alts i d’altres a ran de mar) la fa especialment complexa.
Aquesta relaxada visita ha donat per moltes coses més com per tractar de la seguretat física o de la seguretat de tot l’equipament, per parlar de polítiques de l’aigua, etc. Hem parlat de la implantació de noves tecnologies amb en Ignacio Escudero, Director d’Aigües de Barcelona, que també ens ha rebut al CCO d’Agbar. Com és usual la seguretat informàtica, pes de procés, etc. està gestionat per un CPD, tota la informació i el programari està duplicat utilitzant la idea de màquina virtual en qualsevol moment i lloc, etc. Fan servir un sistema informàtic especialitzat per un volum molt alt de dades d’entrada i un volum molt alt de dades de sortida (que involucra a 4.500 km de canonades, 91 dipòsits de capçalera, 94 centrals de bombament, 41 punts de cloració, 103 estacions remotes, 807 actuadors amb un total de 5.600 senyals d’entrada i sortida). També ens han fet notar els canvis des dels anys 70 quan van començar amb el que anomenaven “el pupitre” que era l’embrió dels equips utilitzats actualment fins a la tecnologia actual. Per això ens imaginem també que per acabar tenint clar que del que parlàvem era de distribució d’aigua per veure, ens han regalat una ampolla de disseny per servir aigua a taula…
Moltes gràcies per tot i especialment a en Ramon Creus i en Ignacio Escudero.
