Plaça de Telecos, Campus Nord UPC
4 de Maig de 2019
El 1993, un grup de telecos inquiets del si de la Telecogresca va plantar la llavor del que avui, amb el nom de Festa de Dia, forma part de la tradició de l’Escola. L’any abans, la Telecogresca havia viscut la seva primera edició fora de casa. El que avui dia són els jardins del Rectorat, coneguts llavors com “el bosc”, s’havien quedat petits, i la Telecogresca 92 es va celebrar a les Pistes Universitàries. A prop, però lluny. Com a resultat, l’ambient festiu de la organització i muntatge que tant agradava a la gent, i que compensava en gran mesura a tothom (tant kapos com matxaques) el gran esforç d’organitzar-la, havia volat de l’Escola. Ja no era el mateix, calia fer alguna cosa. D’aquesta inquietud va néixer el que llavors es va batejar simplement com a Dijous.
26 anys després, una inquietud similar ha fet possible el Vermutillo TelecogresKIDS. Tornar a l’Escola un bon grapat d’anys després, retrobar antics companys, i reviure aquell ambient festiu i bon caliu que anys enrere, entre pràctiques i exàmens, va formar part intrínseca dels nostres dies d’estudiants de Telecos. Això sí, amb una dosi força més moderada tant etílica com de dB SPL a les oïdes, i acompanyats dels que pel camí han passat a formar part de les nostres vides: els Kids.
Donant mostra de l’esperit col·laborador que sempre ha caracteritzat els telecos, l’esforç conjunt de Telecogresca (velles generacions i kapos actuals), la Bee Geeks Army (organitzadors de la KOPON), la Xarxa Telecos i la pròpia ETSETB – Telecos UPC ha donat bona resposta a aquesta inquietud que, si tirem del fil, portava latent força temps en el cap i el cor de molts de nosaltres.
Les 250 ànimes aplegades el passat dia 4 de maig van donar vida a la plaça de Telecos en un dia assolellat amb moltes ganes de passar-ho bé en un ambient relaxat i alegre.
Entre el ventall d’activitats infantils, van destacar especialment el taller de circ i el maquillatge pintacares, tot i que, d’acord a les enquestes, totes elles van agradar força: concert infantil (a càrrec de kapos de Telecogresca), mural pinta mans, bombolles gegants, racó de dibuix, taller de creació d’instruments, taller Kata Toyota (Lego), zona baby… La qüestió era proporcionar entreteniment i diversió pels petits, i ho vam aconseguir.
A la barra, les botifarres i xoricets de la barbacoa van circular des de més aviat del que ens imaginàvem, i vam haver de fer un viatge al súper per reposar existències a l’hora punta perquè havíem fet curt a les previsions. Els bikinis i les hamburgueses van fer de plat comodí pel joves, i l’escalivada, l’amanida i els nachos amb guacamole van cobrir el menú del públic vegà. A última hora, els gelats van donar un toc refrescant a la jornada. Els problemes fins a mig matí amb els tiradors de cervesa (Murphy també es va deixar veure) van donar ales al vermut casolà, i el taller DIY de còctels va donar entreteniment també als adults. Vam procurar tenir una carta prou àmplia per tots els públics, i el que hem de procurar millorar per la propera és principalment l’agilitat per servir a l’hora de més afluència.
A tota la plaça, grups de diferents generacions, xerrant animats, menjant, bevent i gaudint d’una bona estona en un lloc que a tots ens evoca molts records.
Des d’aquestes línies, volem aprofitar per fer una menció especial als voluntaris que van donar vida a la barbacoa, simplement pel gust de fer-ho. Són telecos que, en la seva època a l’Escola, a cavall entre els 80 i els 90, ja van mostrar el seu tarannà al CPET i a la Telecogresca, i que ara els hi ha faltat temps per sumar-se aportant el seu granet de sorra per aquest esdeveniment. És un plaer poder comptar amb mans com les seves. Gràcies!
Per la nostra banda, els propis organitzadors també ens embarquem en aquests saraus de manera totalment altruista, fent un forat en les nostres agendes de feina, família, amics i altres compromisos, simplement pel plaer de fer-ho i reunir-nos amb els nostres companys. Ens compensa veure com l’esforç que fem acaba donant els seus fruits: que la gent ve, que les coses que teníem preparades acaben resultant – sense grans maldecaps –, i sobretot, que tothom s’ho passa bé i ho agraeix. També, que quan hi ha algun imprevist a resoldre, entre els assistents no falten companys preparats per fer un cop de mà; la camaraderia dels telecos, mai estem sols. D’alguna manera, quan tot això passa, evoquem aquell sentiment de satisfacció que sentíem a les Telecogresques de la nostra època, després de l’estona de tensió i incertesa inicial, un cop les coses s’han assentat, i arriba la sensació de que la màquina rutlla. És llavors quan gaudim plenament dels amics aplegats i el bon ambient, fins que acaba la festa. Tot l’esforç realitzat ha valgut la pena.
Pel que fa a la pròpia Escola, hi està totalment bolcada; només cal dir que el recent nou Director, en Josep Pegueroles, va tancar la parada amb nosaltres recollint tot l’enrenou del sarau com un més fins el final. El compromís de l’Escola és per nosaltres una peça clau i tenim la tranquil·litat de que comptem amb ell; els fets ho estan demostrant.
En l’aspecte econòmic, a banda de la barra, on la política és establir preus ajustats per simplement cobrir despeses, la venda de samarretes de TelecogresKIDS ajuda a compensar els costos de les diferents activitats. Si no en vau adquirir alguna el mateix dia, encara esteu a temps de fer-vos amb la vostra flamant samarreta TelecogresKIDS al següent formulari, i aportar de la vostra part pel futur d’aquesta iniciativa:
A més de les lliçons apreses amb l’experiència d’aquesta edició, que ens ajudaran a millorar en endavant, la nostra gran assignatura pendent és poder arribar a tot el col·lectiu d’antics alumnes. Segons les enquestes, dues de cada tres persones que han vingut s’han assabentat pel boca-orella. Necessitem que ens ajudeu a donar a conèixer el que estem fent entre tots els vostres contactes telecos i, mica en mica, que puguem ampliar el nostre abast. El més valorat pels assistents és retrobar-se amb els companys, i per aconseguir-ho necessitem de l’ajut de tots vosaltres.
En definitiva, tenim el sentiment de que estem omplint un buit i que tot just posem a rodar el que acabarà sent una tradició més a Telecos… tant de bo! Personalment, a qui escriu aquestes línies li omple d’orgull que a les seves filles petites se’ls il·lumini el rostre quan parlen del “cole del papa”, i que tinguin unes ganes boges de tornar. Qui sap si, dintre d’uns anys, aquests nens i nenes que avui corren per la plaça de Telecos amb la cara pintada acabaran passant per les aules del Campus Nord i formant part també de la tradició de Telecos.
Si vols contactar amb nosaltres, ja sigui per donar-nos feedback o perquè t’agradaria participar en properes activitats, pots escriure’ns a info@xarxatelecos.org. Ens falten mans i tot ajut és benvingut!